El passat 1 de desembre de 2010 es va celebrar la
IX Jornada del Memorial Democràtic a la UPC:
Els fonaments de la Cultura Popular: el cas de l’Editorial Brugera
organitzada amb el suport de la SCHCT
En aquesta sessió van participar Antoni Roca, coordinador de la càtedra UNESCO de Ciència i Tecnologia de la UPC i ex-president de la SCHCT i Mònica Rius, Presidenta de la SCHCT.
Podeu seguir la sessió en el següent enllaç:
Los funamentos de la cultura popular: el caso de la Editorial Bruguera
El 17 de febrer de 2011 en el marc dels col·loquis del curs 2010-2011 es va celebrar el tercer col·loqui del cicle
COMUNICAR LA CIÈNCIA: PLAERS I OBSTACLES DE LA NARRATIVA HISTÒRICA
El títol d’aquesta tercera sessió va ser:
Making Modern Science. A Historical Survey
A càrrec de Peter J. Bowler, catedràtic emèrit de la Queen’s University de Belfast.
Bowler és un dels historiadors de la biologia més destacats de l’actualitat, i un reconegut expert en la història del darwinisme i l’evolució. El llibre al voltant del qual girarà el col·loqui (Making Modern Science. A Historical Survey, escrit conjuntament amb Iwan Rhys Morus i traduït al castellà com a Panorama general de la ciencia moderna) ha tingut una molt bona acceptació per part del públic i ha esdevingut canònic en molts cursos de llicenciatura i postgrau.
Podeu seguir el col·loqui en el següent enllaç:
Amb motiu de la seva participació en els Col·loquis de la SCHCT, Peter Bowler va ser entrevistat per Marta Baucells al Diari Ara:
Entrevista a Peter Bowler pel Diari Ara.
Aquesta sèrie de col·loquis que reflexiona sobre l’escriptura de la història de la ciència i la seva identitat pública, a través de la presentació i discussió amb els autors de set llibres de divulgació de rellevància internacional, està coordinada per Josep Simon i Jaume Sastre.
Trobareu tota la informació sobre aquesta sèrie a l’enllaç:
El 20 de gener de 2011 en el marc dels col·loquis del curs 2010-2011 es va celebrar el segon col·loqui del cicle
COMUNICAR LA CIÈNCIA: PLAERS I OBSTACLES DE LA NARRATIVA HISTÒRICA
El títol d’aquesta segona sessió va ser:
La revolución química: entre la historia y la memoria
a càrrec de José Ramon Bertomeu de la Universitat de València i Antonio García Belmar de la Universitat d’Alacant.
El llibre al voltant del qual girarà el col·loqui, La revolución química: entre la historia y la memoria, és el resultat de l’experiència docent dels autors en cursos de llicenciatura i postgrau en història de la química a les universitats de València i Alacant, i dissecciona un episodi fonamental de la química i la seva narrativa històrica, la revolució química:
“En la famosa Encyclopédie de mitjan segle XVIII s’afirmava que “el gust per la química” era “una passió de bojos”. Els químics formaven “un poble distint, molt poc nombrós, amb la seua llengua, les seues lleis, els seus misteris, quasi aïllat, al mig de gents poc curioses per conèixer les seues activitats”, que no esperaven “res del seu art”. En acabar el segle, la situació havia canviat de manera radical, fins al punt que un autor d’aquests anys va arribar a afirmar que la química havia esdevingut l’ídol davant el qual s’agenollaven persones de tota condició. Aquest llibre analitza la transformació que va situar la química en una posició destacada entre les ciències. La veu dels protagonistes permet construir una narració plural que sovint difereix substancialment de les versions elaborades en el segle XIX i que encara mantenen una forta presència en els manuals d’ensenyament i en la literatura de divulgació”.
Podeu seguir el col·loqui en el següent enllaç:
Aquesta sèrie de col·loquis que reflexiona sobre l’escriptura de la història de la ciència i la seva identitat pública, a través de la presentació i discussió amb els autors de set llibres de divulgació de rellevància internacional, està coordinada per Josep Simon i Jaume Sastre.
Trobareu tota la informació sobre aquesta sèrie a l’enllaç:
El dia 20 de desembre de 2010 dins la programació dels Col·loquis del curs 2010-2011 es va iniciar el Cicle:
COMUNICAR LA CIÈNCIA: PLAERS I OBSTACLES DE LA NARRATIVA HISTÒRICA
amb la conferència:
The Shock of the Old: Technology and Global History since 1900
A càrrec de DAVID EDGERTON, catedràtic d’història de la ciència i la tecnologia al Centre for the History of Science, Technology, and Medicine, de l’Imperial College de Londres.
Edgerton és un dels historiadors britànics més originals i provocadors de l’actualitat, que ha aconseguit un notable ressò mediàtic amb la seva aproximació a la història global de la tecnologia. El col·loqui girarà al voltant del llibre d’idèntic títol, que se centra en les tecnologies en ús, moltes vegades tradicionals i de petita escala, per tal de qüestionar la preponderància que s’ha concedit tradicionalment a la innovació i repensar què és la tecnologia i quin paper juga avui en dia a nivell global.
Podeu seguir el col·loqui en el següent enllaç:
Amb motiu de la seva participació en els Col·loquis de la SCHCT, David Edgerton va ser entrevistat per Marta Baucells al Diari Ara:
Entrevista a David Edgerton pel Diari Ara.
Aquesta sèrie de col·loquis que reflexiona sobre l’escriptura de la història de la ciència i la seva identitat pública, a través de la presentació i discussió amb els autors de set llibres de divulgació de rellevància internacional, està coordinada per Josep Simon i Jaume Sastre.
Trobareu tota la informació sobre aquesta sèrie a l’enllaç:
El dijous dia 28 d’octubre de 2010 es va iniciar el cicle de col·loquis del curs 2010-2011, amb el col·loqui titulat:
Norbert Font i Sagué (1873-1910), sacerdot i geòleg. Episodis de la seva vida
El col·loqui va anar a càrrec de Jordi Bohigas de la Universitat de Girona.
Amb aquest acte, la SCHCT es sumava als actes que amb ocasió del centenari de la mort d’aquest il·lustre científic barceloní se celebren arreu del país.
Cliqueu a la imatge per veure el col·loqui.
Obrim una nova forma de comunicació, el blog de l’Ictineu. D’aquesta manera, els socis de la SCHCT i, en general, les persones interessades en la història de la ciència, podran estar informades sobre les múltiples activitats en què participem. Tanmateix, aquesta transformació, seguint Marshall McLuhan, no és purament un canvi estètic, sinó que el nou format espera, també, un nou tipus d’audiència que prengui un paper protagonista.
Gràcies a la secció de videoteca, el temps i l’espai seran més relatius que mai, ja que podrem gaudir de conferències des de casa i quan ens sigui convenient.
Els projectes, però, per transformadors que siguin, sempre parteixen d’un passat en el qual beuen. Així doncs, aquest nou Ictineu tindrà punts en comú amb el butlletí que durant tant de temps ha vehiculat la informació interna de la nostra societat. Jornades, col·loquis, reunions… part del contingut serà el mateix, però amb els mitjans que ens posa a l’abast la ciència i la tecnologia: hem de ser conseqüents amb la nostra societat! D’aquí a un temps, a més a més, tot això serà… història.
Mònica Rius
Presidenta de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica