Cartell del 1er Congrés Internacional Vernià

Durant tres jornades, les dels proppassats dies 4, 5 i 6 de setembre, Barcelona es va convertir en la capital verniana del món. Una seixantena llarga d’estudiosos de la vida i obra de Jules Verne de dotze nacionalitats es van donar cita a la seu de l’ Institut d’Estudis Catalans en el marc del 1r Congrés Internacional Vernià. L’esdeveniment, que havia estat organitzat per la Societat Catalana Jules Verne, la Sociedad Hispánica Jules Verne i la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, va comptar amb la lectura de vint-i-vuit comunicacions que van abordar des de diferents punts de vista la trajectòria vital de l’autor francès, així com la complexitat i diversitat de la seva obra. Temes com les relacions de Verne amb les Illes Balears, Galícia, Suècia o el Perú fins al seu nexe amb Tintín, passant pel significat científic, geogràfic, ideològic o sociològic de la seva obra, van ser objecte d’animats debats i discussions durant les sessions de la trobada.

El Congrés, que va celebrar dos taules rodones que analitzaren i debateren les fonts secundàries que actualment estan a l’abast per a la recerca verniana, va comptar amb conferències magistrals de tres de les primeres espases de la investigació sobre Verne: el suís Jean Michel Margot, que féu una anàlisi històrica dels estudis vernians realitzats per la comunitat internacional, l’alemany Volker Dehs, que dissertà sobre les obres que Verne mai no va escriure però que havia planificat fer-ho, i l’italià Piero Gondolo della Riva, que explicà la història poc coneguda de la gènesi i difusió dels nombrosos apòcrifs vernians que, en alguns casos, ja circularen en vida de l’autor francès.

Inauguració del Congrés

Conferència de Jean Michel Margot

Paral·lelament al Congrés, en l’atri de la Casa de convalescència de l’antic hospital de la Santa Creu, seu actual de l’ Institut d’Estudis Catalans, s’hi mostraren dues exposicions relacionades amb Verne. En la primera d’elles, els congressistes van poder observar la col·lecció de dibuixos sobre les màquines vernianes del parisesnc Jean Pierre Bouvet, tota una recreació artística de l’imaginari tecnològic vernià, expressada amb minuciositat i detall, fent les delícies de congressistes i passavolants. Una segona mostra exposava una col·lecció representativa de les traduccions catalanes i espanyoles de l’obra de l’autor universal, destacant-ne algunes primeres edicions en català.

Foto de grup dels participants al Congrés

Visita a la Biblioteca de Catalunya

El balanç del Congrés va ser jutjat altament positiu per part de l’organització, que destacà l’alt nivell acadèmic de les comunicacions i conferències. Una valoració que tindrà en el futur llibre d’actes un element decisiu per a la seva avaluació. A més, com en tota mena d’encontres d’una comunitat d’experts, la reunió va ser molt profitosa per a l’intercanvi personal d’impressions, idees i inquietuds entorn els temes de la recerca verniana. S’acomplien els objectius dels organitzadors que, molt satisfets amb els resultats, ja pensen en una segona edició d’aquesta reeixida trobada internacional. PASQUAL BERNAT