Entre els dies 26 i 28 d’octubre de 2011 es van celebrar les IV jornades de la Xarxa temàtica “Lengua i Ciencia” a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. La xarxa, coordinada per Cecilio Garriga (UAB), té un marcat caràcter interdisciplinari, fet que permet la interacció entre filòlegs i historiadors de la ciència. Van participar uns quaranta investigadors, representants dels 28 grups de recerca de diversos països europeus que conformen la xarxa. Aquesta edició va estar dedicada a la presentació dels projectes en el seu estat actual i a la reflexió sobre el futur de la xarxa.

Les jornades es van inaugurar amb la conferència de José Luis Peset Reig (CCHS, CSIC), El origen de la psiquiatría: melancolía, humores y pasiones en el Siglo de las Luces, qui va oferir una revisió sobre els autors que han tractat la història de la malenconia, destacant la forta presència de la mateixa no a soles en la història de la medicina sinó també en la història cultural, com es reflecteix en la literatura o l’art.

La major part de les comunicacions van estar centrades en mostrar els avanços dels seus projectes d’investigació, el que va permetre conèixer una gran varietat de recursos útils, recolzats per l’ús de les noves tecnologies. En aquest sentit, el grup Sciència.cat, coordinat per Lluís Cifuentes (UB), es troba preparant un corpus digital de la ciència i de la tècnica en català durant l’Edat Mitjana i el Renaixement, que es preveu estarà disponible a principis de 2012 en http://www.sciencia.cat. A través d’aquesta web es podrà accedir a una base de dades que recollirà manuscrits, biografies, bibliografia i vocabulari, així com una secció amb obres digitalitzades. Una altra línia de recerca del grup està centrada en la figura i obra d’Arnau de Vilanova (ca. 1238-1311).

El grup coordinat per María Jesús Mancho (Universitat de Salamanca), va presentar el Diccionario de la Ciencia i la Técnica del Renacimiento (DICT), disponible a http://dicter.eusal.es/. Aquest recurs conté un corpus textual de 74 obres cientifico-tècniques digitalitzades i transcrites. Permet fer cerques a partir de paraules, variants o imatges, i obtenir informació sobre l’autor, família lèxica, sinònims o antònims. El grup NEOLCYT, dirigit per Cecilio Garriga, prepara un Diccionario histórico del español moderno de la ciencia i de la técnica (DHEMCYT), que estarà disponible a finals de 2013 en http://dfe.uab.cat/neolcyt. El diccionari recollirà els termes de la ciència i de la tècnica, centrat en els segles XVIII i XIX, amb la intenció de mostrar el procés de formació, penetració i consolidació en l’espanyol actual. Pilar Díez de Revenga i Miguel Ángel Puche (Universitat de Múrcia), van presentar el Diccionario histórico de la minería, un diccionari elaborat a partir de fonts manuscrites i impreses conservades en arxius i fons antics de biblioteques nacionals i estrangeres, que va permetre la composició d’un corpus lexicogràfic d’aquesta activitat, poc analitzada fins al moment. Un altre interessant projecte és el dut a terme pel grup interuniversitari VCT18, coordinat per Josefa Gómez de Enterría (Universitat d’Alcalá) qui va presentar un estudi sobre els vocabularis neològics d’especialitat de medicina, filosofia, geografia i astronomia. L’anàlisi va permetre observar els canvis que els avanços de la ciència van provocar en el vocabulari d’aquestes àrees, produint freqüents casos de renovació i/o rehabilitació del lèxic tradicional.

Un altre grup de ponències es va centrar en la història del lèxic. Exemple d’això és el projecte presentat pel grup de “Lexicografia i Diacronia”, dirigit per Glòria Clavería (UAB), que va presentar el Portal del Léxico Hispánico (http://www.portaldelexico.es) , que inclou tres bancs de dades: bibliogràfics, lingüístics i documentals sobre el vocabulari de les llengües romàniques de la Península Ibèrica i les seves varietats. També es va presentar el projecte actual centrat en la morfologia derivativa i un interessant anàlisi sobre l’ús i evolució d’alguns d’aquests elements com els sufixos -at,-áceo,-ivo i -itis. El grup ELCI, coordinat per Ignacio Ahumada (CINDOC, CSIC), ha subratllat la dificultat existent en l’elaboració d’un bon diccionari lexicogràfic. Així mateix, els treballs del grup es divideixen en l’elaboració d’una base de dades terminològica i una altra bibliogràfica. Es van destacar algunes de les útils eines que conté, com el corpus IBERIA en què es recullen revistes institucionals i extrainstitucionals, monografies o llibres de text, i permet analitzar, per exemple, l’ús temporal d’un terme. El grup “Gramàtica, Lèxic, Discurs i Història”, dirigit per M ª Pilar Garcés (Universitat Carlos III de Madrid), va analitzar l’ús de les partícules discursives amb l’objectiu d’elaborar una proposta d’aplicació lexicogràfica per al Nuevo diccionario de la lengua española (NDHE). Aquest estudi permet explicar com s’han originat aquestes unitats lingüístiques i el seu funcionament en les diverses etapes de la història de la llengua.

El grup TRADCyT, coordinat per Brigitte Lépinette, i en el que participen altres investigadores de la Universitat de València: Julia Pinilla, M. Elena Jiménez i Noelia Micó, va presentar el seu projecte d’elaboració d’una base de dades sobre traduccions científiques i tècniques del francès a l’espanyol durant els segles XVIII i XIX. Aquest repertori inclou informació sobre els autors, textos i traductors. El grup EPA_IULMA, coordinat per Isabel Santamaría (Universitat d’Alacant), va introduir un innovador projecte mitjançant el qual es pretén elaborar una base de dades terminològica multilingüe (espanyol, català, anglès, àrab i xinès) sobre el torró, xocolata i joguina amb l’objectiu de facilitar les transaccions comercials internacionals en mercats emergents, posant de manifest l’aplicació de la lexicologia a un altre tipus de sectors com el sector industrial o empresarial.

Un altre grup de conferències es va centrar en l’anàlisi d’alguns termes en el segle XIX. Jon Arrizabalaga (IMF-CSIC) va analitzar l’evolució dels termes humanitari i humanitarisme, la seua incorporació tardana als diccionaris, així com la variació en els seus usos, condicionats pel discurs ideològic que es pretenia oferir. La ponència oferta per Mar Cuenca (IHMC, CSIC-UV), analitzà la variació en les definicions dels termes verí i enverinament al segle XIX, considerant diferents tipus d’obres: diccionaris de llengua castellana, diccionaris especialitzats de medicina, manuals de toxicologia i medicina legal i codis penals. L’estudi mostra com la definició era adaptada segons el tipus de lectors al qual es dirigien les obres, especialitzat i profà, i com el disposar d’una definició de verí no era imprescindible en tots els casos, com ocorria en el cas dels  codis penals, constituint això un punt de suport per a la nova toxicologia: la consolidació de la figura de l’expert en els tribunals.

Les jornades van concloure amb la conferència El vocabulario científico en la prensa, de José Ignacio Pérez Pascual (Universitat de La Corunya). L’autor va analitzar el reflex d’aquest vocabulari científic, centrant-se en el cas de la medicina, en les publicacions periòdiques, tant especialitzades com generalistes.

Durant les jornades va tenir lloc la reunió de la Xarxa en la qual es va acordar celebrar una nova reunió a La Corunya el 2013, així com explorar les possibilitats d’internacionalització de la mateixa, acudint a convocatòries de projectes europeus i la necessitat de compromís de tots els grups per continuar donant visibilitat a la Xarxa

En conclusió, les jornades van permetre conèixer els projectes de molts dels grups de recerca que conformen la Xarxa, des de diferents aproximacions com la història del lèxic, l’elaboració de diccionaris especialitzats, o l’anàlisi d’alguns termes en particular.