Arxiu mensual: octubre de 2011

Simposi interdisciplinar: “Les cultures mèdiques a l’Espanya Moderna”. Crònica per Mar Cuenca Lorente (IHMC, CSIC-UV)

Deixa un comentari

Els dies 7 i 8 octubre 2011 va tenir lloc a l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència “López Piñero” de València (CSIC-UV) un simposi internacional centrat en les cultures mèdiques a l’Espanya moderna. La trobada va estar organitzada per María Luz López Terrada (IHMC, València), José Pardo Tomás (IMF, Barcelona) i John Slater Universitat de Colorado at Boulder). El caràcter interdisciplinari de l’activitat va permetre la presència d’investigadors procedents de diferents camps com la història cultural, la història de la medicina o la història literària, majoritàriament d’universitats estrangeres, especialment de Mèxic, Estats Units i Anglaterra. A més, el simposi va comptar amb la participació d’alguns estudiants del màster d’Història de la Ciència i Comunicació Científica de l’IHMC i investigadors del centre.

Les dues primeres sessions van ser impartides per investigadors de la Universidad Autónoma de México, i van estar centrades en la circulació del coneixement científic i en les controvèrsies generades arran de la implantació de noves pràctiques mèdiques. La primera ponència, Geografías médicas. Discursos, prácticas y representaciones de la medicina en la Nueva España, a càrrec de Maurici Sánchez Menchero, va mostrar la riquesa de les fonts epistolars. El seu estudi recull una anàlisi de la correspondència privada mantinguda per espanyols establerts a Mèxic en el període comprès entre 1540 i 1616, i que es troba al Archivo General de Indias a Sevilla. Aquestes cròniques permeten conèixer les pràctiques mèdiques a través del relat d’experiències pròpies, així com la terminologia emprada i les percepcions sobre salut i malaltia en la vida quotidiana dels primers pobladors hispans de la Nueva España. La segona conferència, Nuevas geografías de las plantas alucinógenas: entre la adivinación y la enfermedad. La construcción de una cultura médica (s. XVI-XVII) va ser impartida per Angélica Morales Sarabia. La seva comunicació, centrada en les controvèrsies suscitades per la utilització d’una planta com el peyote va mostrar la manera en que mecanismes de control social com els judicis inquisitorials eren emprats per regular l’ús d’aquesta planta, així com la seva exclusió dels llibres de matèria mèdica al segle XVI. Els efectes al·lucinògens del peiot, provocaven que el seu ús es relacionés amb màgia i bruixeria, i en menors ocasions amb la pràctica mèdica. Així, mitjançant la reconstrucció de la “biografia” del peiot, és possible mostrar les dificultats en la implantació de nous recursos terapèutics, la sinonímia amb altres plantes, no únicament a nivell botànic sinó dels seus efectes i usos, els mecanismes de regulació de substàncies i la dificultat d’establir una frontera entre pràctiques mèdiques i pràctiques màgiques en els segles XVI i XVIII.

La comunicació impartida per José Pardo Tomás, Antiguamente vivían más sanos que ahora. Explicaciones de la mortalidad indígena en las Relaciones Geográficas de Indias para la Nueva España, va oferir una interessant anàlisi d’aquests documents des d’un punt de vista historicomèdic. Aquest estudi sobre les “Relaciones Geográficas”, un qüestionari de cinquanta preguntes elaborat en 1577 pel Consejo de Indias en el qual se sol · licitava informació sobre diversos aspectes a poblacions de la Nueva España (estat de salut de la població, recursos terapèutics o elements de la seva vida quotidiana), va mostrar la riquesa d’elements que és possible extreure de les respostes a les mateixes. D’una banda, el seu estudi permet abordar el tema del coneixement expert i profà, i les relacions generades en la seva transmissió. Algunes de les característiques d’aquestes relacions són la pluralitat de veus o la diversitat existent en les respostes, que no sempre complien amb les expectatives generades pels redactors del qüestionari, el que es veia reflectit en l’absència de mapes o en l’omissió de certes preguntes, potser en un ocultament deliberat d’informació sobre el tipus de pràctiques mèdiques que es duien a terme. L’autor va assenyalar la necessitat de continuar aprofundint en l’anàlisi d’aquestes fonts que ofereixen una imatge del món colonial molt més independent de la visió tradicional.

El següent grup de conferències va abordar la transmissió del coneixement científic des de les representacions visuals i la literatura. La ponència d’Iris Montero Sobrevilla de la Universitat de Cambridge, Medicine and natural history in the New World: the case of the Hummingbird, va ser possible gràcies a l’ús de les noves tecnologies i la col·laboració de l’autora, que tot i no poder assistir al simposi va gravar la seva ponència i va estar present en el debat via Skype. La seva comunicació es va centrar en l’estudi del colibrí, un ocell del Nou Món àmpliament representat en imatges i textos a través dels quals, l’autora va presentar les relacions existents des del seu significat simbòlic a usos terapèutics com en el tractament de l’epilèpsia. La comunicació d’Enrique García Santo-Tomás de la Universitat de Michigan, University of Michigan, Partos del ingenio: Francisco Santos y la novela de encrucijada, va abordar des de l’enfocament de la història de la literatura, com la imatge del part era utilitzada amb un doble sentit pels autors del segle XVII. D’una banda era emprada com a sinònim d’èxit i culminació, mentre que la visió oferta pel novel·lista del segle XVII, Francisco Santos (ca. 1617-1697) contrastava amb la imatge idíl·lica i era utilitzada per criticar el Madrid de l’època barroca, en un moment de decadència política, social i religiosa. A continuació va tenir lloc la ponència de M.A. Katritzky (The Open University), Classifying, representing and circulating the anatomically abnormal: conjoined twins and the “Wild Man” of Tenerife.. L’autora va mostrar, a través de nombroses imatges utilitzant l’exemple de bessons siamesos, la interpretació donada a aquestes representacions d’anormalitats en éssers humans, qualificats de “monstres”. Aquestes representacions es configuraven tant pel coneixement mèdic existent en el moment com per les imatges mítiques d’aquests personatges.

L’última ponència del dia, Religion and Medical Polemic among the Novatores va anar a càrrec de John Slater, que va ressaltar la importància de l’anàlisi de les fonts on la medicina no se suposa central, per al que va utilitzar l’exemple dels sermons del segle XVII i els continguts referents a ciència en els mateixos. Aquests documents mostraven un elevat coneixement de pràctiques alquímiques per part dels seus predicadors, el que condueix a la qüestió de com aquests adquirien aquesta formació ja que en ocasions la seva descripció era tan exacta que semblava remetre a experiències pròpies. D’altra banda, són una font incommensurable d’informació sobre el tipus de públic que acudia a la seva lectura. Així, l’autor va assenyalar les diferents formes en què tenien lloc aquests debats tenint en compte les complexes relacions entre els interessos eclesiàstics i mèdics.

Les dues ponències que van tenir lloc el dissabte dia 8 d’octubre, van ser portades a terme per dues investigadores del IHMC, que van presentar les línies del seu projecte de recerca, La cultura médica ante su público: la representación de la medicina en el teatro del Siglo de Oro. Tayra Lanuza, en la seva comunicació Representación de la cultura astrológica ante el público. Ejemplos de algunas obras del teatro español del Siglo de Oro, va mostrar com les idees astrològiques eren situades en l’escenari de manera que poguessin ser reconegudes pel públic. Aquestes obres comptaven amb un doble sentit: divertir el públic alhora que ridiculitzaven algunes supersticions, sent per tant l’astronomia representada com a disciplina i com burla, fins i tot dins d’una mateixa obra ja que això reflectia l’opinió de la societat. Així, aquestes obres permeten observar el debat que representava la legitimació de l’astrologia, el paper de la medicina astrològica o el tipus de públic que acudia a aquestes representacions. La comunicació de María Luz López Terrada, Niña del color quebrado, o tienes amor o comes barro”: la representación teatral de la enfermedad y su tratamiento va oferir una anàlisi similar centrat en els elements relacionats amb la medicina que apareixien en aquest tipus d’obres. L’escena teatral reflectia un punt de contacte entre els textos mèdics i el públic, i se servia d’un llenguatge comú que permetia entendre conceptes mèdics. La malaltia es representava de formes molt diverses, i mentre que en la comèdia es dramatitzava la transmissió textual, representant la malaltia i tractament, en l’entremès s’atorgava una major importància a la recepció de la malaltia. Així, en aquestes obres és possible trobar des de la malaltia com a eix central de la representació a llargues llistes de malalties en obres que en principi no estaven directament relacionades amb la medicina.

Finalment van tenir lloc les conclusions de la conferència, a càrrec de James S. Amelang (Universidad Autónoma de Madrid), Charles Davis (Queen Mary, University of London) i Àlvar Martínez-Vidal (IHMC-Universitat de València). Tots ells van posar de manifest la riquesa de les fonts esmentades pels autors, ja explorades i per explorar, com diaris, sermons, biografies i epistolaris, així com les múltiples possibilitats que ofereix la seva anàlisi, per exemple a nivell comparatiu amb l’imperialisme colonial britànic. La riquesa documental d’Espanya (exemplificada amb les relacions geogràfiques o documents de la Inquisició) o la varietat de registres i personatges del teatre espanyol del segle d’Or constitueixen un material excel·lent per dur a terme aquest tipus d’anàlisi. Pel que fa al teatre es va ressaltar la seva capacitat de produir un elevat intercanvi d’informació, tant perquè arribava a pràcticament la totalitat de la societat, fins i tot les obres del teatre palatí eren sovint representades en els pobles, com perquè permetia al públic un fàcil enteniment de seus continguts. D’altra banda es va debatre la falta de conceptualització en la definició de cultura mèdica o cultures mèdiques, i es va ressaltar la interdisciplinarietat d’aquests conceptes. Per finalitzar, i donat l’èxit del simposi i els treballs presentats, es va debatre la possibilitat d’organitzar una nova reunió del grup.

El simposi va recalcar la necessitat d’aprofundir en aquest tipus de fonts, tant en la producció textual com en les representacions visuals, ja que contenen nombrosos elements que ajuden a comprendre la circulació del coneixement científic, i aborden altres aspectes relacionats amb els públics de la ciència o l’apropiació de noves tècniques i sabers, tot això des dels avantatges que ofereix l’anàlisi interdisciplinària.