Ha estat convocat el Premi Gustav Neuenschwander per part de la European Society of the History of Science (ESHC). El guardó s’otorga com a reconeixement a la carrera científica en l’àmbit de la història de la ciència, i està dotat amb 10.000 €.
El termini per presentar nominacions al premi finalitza l’1 de febrer de 2012.
Trobareu tota la informació relacionada amb aquest premi a l’enllaç:
El Memorial Democràtic us invita a la presentació dels llibres:
‘Exili, medicina i filantropia. L’Hospital Varsòvia de Tolosa de Llenguadoc (1944-1950)’. Àlvar Martínez (ed.)
‘Reflexionant l’exili. Aproximació a l’exili republicà: entre la història i el testimoniatge’. Jordi Font (ed.)
Dimecres, 27 d’abril, a les 19 h
Museu d’Història de Catalunya
Plaça Pau Vila, 3, Barcelona
El 6 d’abril de 2011 en el marc dels col·loquis del curs 2010-2011 es va celebrar el quart col·loqui del cicle
COMUNICAR LA CIÈNCIA: PLAERS I OBSTACLES DE LA NARRATIVA HISTÒRICA
El títol d’aquesta quarta sessió va ser:
Un lugar para la ciencia: Escenarios de práctica científica en la sociedad hispana del siglo XVI,
a càrrec de José Pardo Tomás, investigador científic de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona).
José Pardo Tomás és un reconegut expert en la història de la ciència moderna, en particular sobre la història natural i la seva construcció a cavall entre Europa i Amèrica. En la seva intensa carrera com a historiador de la ciència ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament de projectes de divulgació de la història de la ciència i la medicina a Espanya. El llibre al voltant del qual girarà aquest col·loqui reflexiona sobre el lloc de la ciència als mons passats i presents, a través d’un recorregut per diversos escenaris de pràctica científica com el teatre anatòmic, l’acadèmia científica, o els jardins i gabinets de curiositats. Aquest petit llibre és un gran obsequi, nascut de la col·laboració de l’autor amb la singular Fundación Canaria Orotava de Historia de la Ciencia.
Podeu seguir el col·loqui en el següent enllaç:
Per a més informació veure:
Aquesta sèrie de col·loquis que reflexiona sobre l’escriptura de la història de la ciència i la seva identitat pública, a través de la presentació i discussió amb els autors de set llibres de divulgació de rellevància internacional, està coordinada per Josep Simon i Jaume Sastre.
Trobareu tota la informació sobre aquesta sèrie a l’enllaç:
La Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) amb la intenció de despertar l’interès per l’estudi i la recerca de la història de la ciència i de la tècnica entre els estudiants de batxillerat, convoca el Desè Premi Antoni Quintana i Marí amb les bases següents:
1.- Poden participar-hi tots els alumnes dels centres de Batxillerat dels Països Catalans. Els originals hauran d’estar redactats en llengua catalana.
2.- Les obres que es presentin a concurs han de ser fruit del treball de recerca individual o col·lectiva, tutelada, que els estudiants de Batxillerat duen a terme com a part del seu currículum.
3.- Els treballs han de versar sobre aspectes de la història de la ciència, de la medicina i de la tècnica en qualsevol dels seus àmbits temàtics, cronològics i geogràfics.
4.- El format i l’extensió dels treballs són lliures. S’ha de lliurar una còpia original del treball impresa en paper conjuntament amb la corresponent còpia en suport informàtic. Els treballs han d’anar acompanyats d’una síntesi d’un màxim de 6.000 caràcters, on consti l’objectiu, la metodologia, els resultats i les conclusions de la recerca.
5.- Els treballs els presentaran els centres d’ensenyament. Ni en els treballs ni en les síntesis ha de constar-hi el nom de l’autor ni el del tutor. Els treballs aniran acompanyats d’un certificat signat pel director del centre o pel cap d’estudis conforme el treball que es presenta s’ha escollit entre tots els que els alumnes han presentat al centre. A més del treball i la certificació s’hi afegirà una plica (o sobre tancat) indicantel títol del treball a la part exterior i, a l’interior, una nota amb el títol i el nom de l’autor o autors i del tutor corresponent.
6.- Els destinataris del premi en metàl·lic seran els estudiants. En el cas que es premiï algun treball col·lectiu, el valor del premi es repartirà a parts iguals entre els components de l’equip.
7.- Els membres del jurat seran socis de la SCHCT designats pel seu consell directiu.
8.- El termini màxim de presentació dels treballs serà el dia 31 de maig de 2011. S’han d’adreçar a la secretaria de la SCHCT. Els originals no seran retornats als seus remitents, quedant en dipòsit a la seu de la SCHCT durant els dos mesos posteriors a la data en la que es farà públic el veredicte del premi per tal que els seus autors puguin passar a recollir-los si així ho desitgen.
9.- El veredicte es farà públic en una data que serà anunciada oportunament. De la mateixa manera, també s’anunciarà oportunament la data de l’acte de lliurament del premi que tindrà lloc en el quart trimestre del 2011.
10.- El premi serà dotat amb la quantitat de 500 €. El jurat es reserva el dret de declarar deserta aquesta convocatòria.
Per descarregar-vos aquestes bases cliqueu aquí.
El 23 de març a Barcelona i el 24 de març a València, en el marc dels col·loquis del curs 2010-2011 es va celebrar el cinquè del cicle
COMUNICAR LA CIÈNCIA: PLAERS I OBSTACLES DE LA NARRATIVA HISTÒRICA
El títol d’aquesta quarta sessió va ser:
Science: A Four Thousand Year History
A càrrec de Patricia Fara, professora del Clare College de la Universitat de Cambridge.
Patricia Fara és una de les historiadores de la ciència amb més projecció pública de l’actualitat. És experta en història de les ciències físiques a l’Anglaterra del s. XVIII, però és coneguda sobretot pels seus llibres de divulgació. Amb ells ha aconseguit apropar a un públic ampli temàtiques com la de gènere i ciència, o la de les representacions culturals de la figura de Newton, mitjançant un estil narratiu àgil i pedagògic, però carregat de lliçons historiogràfiques. El seu treball estableix ponts entre la divulgació i la història acadèmica, demostrant que la divulgació pot tenir un impacte important sobre la recerca. El col·loqui girarà al voltant del seu llibre més recent i ambiciós: Science: A Four Thousand Year History, en què es proposa ni més ni menys que narrar els últims quatre mil anys de ciència sense renunciar a la sensibilitat i sofisticació històriques. Ha estat traduït a vuit llengües i està sent llegit i utilitzat en molts contextos per tal de comunicar la ciència des d’una perspectiva històrica.
Podeu seguir el col·loqui en el següent enllaç:
Aquesta sèrie de col·loquis que reflexiona sobre l’escriptura de la història de la ciència i la seva identitat pública, a través de la presentació i discussió amb els autors de set llibres de divulgació de rellevància internacional, està coordinada per Josep Simon i Jaume Sastre.
Trobareu tota la informació sobre aquesta sèrie a l’enllaç:
El 2 de març de 2011 en el marc dels col·loquis del curs 2010-2011 es va celebrar el quart col·loqui del cicle
COMUNICAR LA CIÈNCIA: PLAERS I OBSTACLES DE LA NARRATIVA HISTÒRICA
El títol d’aquesta quarta sessió va ser:
Los públicos de la ciencia: expertos y profanos a través de la historia
A càrrec d’Agustí Nieto Galan, professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona i Director del CEHIC.
Agustí Nieto és expert en història de la química i en història de la divulgació científica. És autor de diversos llibres que compaginen l’interès per crear nous materials didàctics en història de la ciència amb l’interès per arribar a un públic més en llà de l’estrictament acadèmic. El llibre al voltant del qual girarà el col·loqui (Los públicos de la ciencia: expertos y profanos a través de la historia, de propera aparició a l’editorial Marcial Pons) és el resultat del projecte de recerca que ha coordinat sobre els públics de la ciència i la tecnologia:
“A pesar de los esfuerzos realizados para su difusión eficaz y su influencia creciente en las grandes decisiones políticas y económicas, la ciencia ha quedado relegada a una cierta marginación y aislamiento con relación a la “cultura” con mayúsculas a lo largo del siglo XX. Desde una aproximación crítica, e incluso controvertida, este libro explora las posibles causas de esa marginación. A través de un largo viaje al pasado, el lector es transportado hacia un nuevo paradigma de la divulgación científica, hacia una nueva forma de concebir la gestación del propio conocimiento, en la que los diferentes “públicos” de la ciencia: estudiantes, ingenieros, divulgadores, o amateurs, se convierten en protagonistas en constante búsqueda de autoridad científica y validación de su propio conocimiento. En la batalla por el reconocimiento y la aceptación social, recorren imprentas, teatros de anatomía, cabinets de curiosités, salones aristocráticos, tertulias, talleres, demostraciones públicas, librerías, bibliotecas, exposiciones, fábricas, museos, e incluso los “mass media” y los nuevos espacios de ciudadanía y participación de nuestro presente. Se convierten así en agentes epistemológicamente activos, en actores históricos cuyas experiencias nos ayudan a diagnosticar las debilidades de la cultura científica contemporánea y apuntar posibles soluciones”.
Podeu seguir el col·loqui en el següent enllaç:
Per conèixer més coses sobre el llibre, podeu llegir les entrevistes a Agustí Nieto realitzades per Nahomi Galindo per a Conboca i Diálogo Digital. O la realitzada per Ignacio Suay i Pedro Ruiz-Castell a Mètode.
Aquesta sèrie de col·loquis que reflexiona sobre l’escriptura de la història de la ciència i la seva identitat pública, a través de la presentació i discussió amb els autors de set llibres de divulgació de rellevància internacional, està coordinada per Josep Simon i Jaume Sastre.
Trobareu tota la informació sobre aquesta sèrie a l’enllaç:
El passat 1 de desembre de 2010 es va celebrar la
IX Jornada del Memorial Democràtic a la UPC:
Els fonaments de la Cultura Popular: el cas de l’Editorial Brugera
organitzada amb el suport de la SCHCT
En aquesta sessió van participar Antoni Roca, coordinador de la càtedra UNESCO de Ciència i Tecnologia de la UPC i ex-president de la SCHCT i Mònica Rius, Presidenta de la SCHCT.
Podeu seguir la sessió en el següent enllaç:
Los funamentos de la cultura popular: el caso de la Editorial Bruguera
El 17 de febrer de 2011 en el marc dels col·loquis del curs 2010-2011 es va celebrar el tercer col·loqui del cicle
COMUNICAR LA CIÈNCIA: PLAERS I OBSTACLES DE LA NARRATIVA HISTÒRICA
El títol d’aquesta tercera sessió va ser:
Making Modern Science. A Historical Survey
A càrrec de Peter J. Bowler, catedràtic emèrit de la Queen’s University de Belfast.
Bowler és un dels historiadors de la biologia més destacats de l’actualitat, i un reconegut expert en la història del darwinisme i l’evolució. El llibre al voltant del qual girarà el col·loqui (Making Modern Science. A Historical Survey, escrit conjuntament amb Iwan Rhys Morus i traduït al castellà com a Panorama general de la ciencia moderna) ha tingut una molt bona acceptació per part del públic i ha esdevingut canònic en molts cursos de llicenciatura i postgrau.
Podeu seguir el col·loqui en el següent enllaç:
Amb motiu de la seva participació en els Col·loquis de la SCHCT, Peter Bowler va ser entrevistat per Marta Baucells al Diari Ara:
Entrevista a Peter Bowler pel Diari Ara.
Aquesta sèrie de col·loquis que reflexiona sobre l’escriptura de la història de la ciència i la seva identitat pública, a través de la presentació i discussió amb els autors de set llibres de divulgació de rellevància internacional, està coordinada per Josep Simon i Jaume Sastre.
Trobareu tota la informació sobre aquesta sèrie a l’enllaç:
El 20 de gener de 2011 en el marc dels col·loquis del curs 2010-2011 es va celebrar el segon col·loqui del cicle
COMUNICAR LA CIÈNCIA: PLAERS I OBSTACLES DE LA NARRATIVA HISTÒRICA
El títol d’aquesta segona sessió va ser:
La revolución química: entre la historia y la memoria
a càrrec de José Ramon Bertomeu de la Universitat de València i Antonio García Belmar de la Universitat d’Alacant.
El llibre al voltant del qual girarà el col·loqui, La revolución química: entre la historia y la memoria, és el resultat de l’experiència docent dels autors en cursos de llicenciatura i postgrau en història de la química a les universitats de València i Alacant, i dissecciona un episodi fonamental de la química i la seva narrativa històrica, la revolució química:
“En la famosa Encyclopédie de mitjan segle XVIII s’afirmava que “el gust per la química” era “una passió de bojos”. Els químics formaven “un poble distint, molt poc nombrós, amb la seua llengua, les seues lleis, els seus misteris, quasi aïllat, al mig de gents poc curioses per conèixer les seues activitats”, que no esperaven “res del seu art”. En acabar el segle, la situació havia canviat de manera radical, fins al punt que un autor d’aquests anys va arribar a afirmar que la química havia esdevingut l’ídol davant el qual s’agenollaven persones de tota condició. Aquest llibre analitza la transformació que va situar la química en una posició destacada entre les ciències. La veu dels protagonistes permet construir una narració plural que sovint difereix substancialment de les versions elaborades en el segle XIX i que encara mantenen una forta presència en els manuals d’ensenyament i en la literatura de divulgació”.
Podeu seguir el col·loqui en el següent enllaç:
Aquesta sèrie de col·loquis que reflexiona sobre l’escriptura de la història de la ciència i la seva identitat pública, a través de la presentació i discussió amb els autors de set llibres de divulgació de rellevància internacional, està coordinada per Josep Simon i Jaume Sastre.
Trobareu tota la informació sobre aquesta sèrie a l’enllaç:
El dia 20 de desembre de 2010 dins la programació dels Col·loquis del curs 2010-2011 es va iniciar el Cicle:
COMUNICAR LA CIÈNCIA: PLAERS I OBSTACLES DE LA NARRATIVA HISTÒRICA
amb la conferència:
The Shock of the Old: Technology and Global History since 1900
A càrrec de DAVID EDGERTON, catedràtic d’història de la ciència i la tecnologia al Centre for the History of Science, Technology, and Medicine, de l’Imperial College de Londres.
Edgerton és un dels historiadors britànics més originals i provocadors de l’actualitat, que ha aconseguit un notable ressò mediàtic amb la seva aproximació a la història global de la tecnologia. El col·loqui girarà al voltant del llibre d’idèntic títol, que se centra en les tecnologies en ús, moltes vegades tradicionals i de petita escala, per tal de qüestionar la preponderància que s’ha concedit tradicionalment a la innovació i repensar què és la tecnologia i quin paper juga avui en dia a nivell global.
Podeu seguir el col·loqui en el següent enllaç:
Amb motiu de la seva participació en els Col·loquis de la SCHCT, David Edgerton va ser entrevistat per Marta Baucells al Diari Ara:
Entrevista a David Edgerton pel Diari Ara.
Aquesta sèrie de col·loquis que reflexiona sobre l’escriptura de la història de la ciència i la seva identitat pública, a través de la presentació i discussió amb els autors de set llibres de divulgació de rellevància internacional, està coordinada per Josep Simon i Jaume Sastre.
Trobareu tota la informació sobre aquesta sèrie a l’enllaç: