Crònica del Cicle de Col·loquis: “Més enllà de Grècia: cap a una visió multicultural de les matemàtiques”

Les idees, tant la seva creació com la seva expressió, varien depenent del context cultural en el qual es desenvolupen. En particular, això es pot aplicar a les idees matemàtiques. La matemàtica occidental, o Eurocèntrica, té les seves arrels a la tradició racional i racionalitzadora grega. En canvi, la matemàtica oriental, d’arrel no grega, s’origina com una ciència pràctica per facilitar el còmput del calendari, l’administració de les collites, l’organització dels treballs públics, el repartiment d’herèncices i el cobrament dels impostos. A diferència de la matemàtica occidental, la matemàtica oriental, basada en l’aritmètica pràctica i la medició, és molt menys teòrica i ofereix tècniques numèriques, geomètriques i algèbriques molt més idònies, o més creatives, que les pròpies de la matemàtica occidental, adaptades al context en què es van originar.

Tanmateix, com a cultura dominant, l’Eurocentrisme ha tendit a excloure les idees matemàtiques de cultures “no occidentals” dels debats matemàtics “occidentals”. L’objectiu principal del cicle Més enllà de Grècia: cap a una visió multicultural de les matemàtiques era presentar alguns aspectes matemàtics de diverses cultures d’arrel no grega, per tal d’oferir una visió multicultural de les matemàtiques. El cicle, organitzat per en Josep Pla (professor emèrit del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Universitat de Barcelona) i la Mònica Blanco (professora del Departament de Matemàtica Aplicada III de la Universitat Politècnica de Catalunya) durant els mesos de març, abril i maig de 2013, proposava un recorregut per les idees matemàtiques de les cultures egípcia, mesopotàmica, àrab, japonesa i xinesa, al llarg de períodes històrics diferents. Però els ponents van anar més enllà de la simple exposició de les singularitats de cada cultura i van establir paral.lelismes i diferències entre les diferents cultures, i amb les matemàtiques d’arrel grega.

En Josep Pla va encetar el cicle amb la xerrada “Egipte versus Babilònia: una comparació matemàtica”. A partir dels continguts dels papirs egipcis (Rhind, Moscou, El Caire, etc.) i de tauletes babilòniques, Pla va exposar i comparar els sistemes de numeració, operacions (especialment, multiplicació i divisió), fraccions, i problemes diversos de caire geomètric i aritmètic de les dues cultures.

En la segona xerrada en Carles Dorce (professor associat del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Universitat de Barcelona, director de l’IES Barres i Ones de Badalona) va parlar sobre “Les matemàtiques a Al-Andalus”. Dorce va fer un revisió de l’època d’esplendor de les matemàtiques andalusines, essencialment des de la creació de l’Escola de Maslama (m. 1007) a Madrid fins a la derrota almohade de Navas de Tolosa (1212).

Les dues darreres xerrades feren una aproximació a les idees matemàtiques de dues cultures més aïllades, amb menys contacte amb el món grec. En Ramon Nolla (professor de l’IES Pons d’Icart de Tarragona) va impartir la xerrada “Sangakus. Àlgebra i geometria al Japó de l’època EDO (1600-1868)”. Els sangakus són tauletes de fusta d’una gran bellesa, amb problemes matemàtics, que es penjaven als temples budistes i als santuaris sintoistes. En particular, Nolla va exposar alguns procediments d’extracció d’arrels, optimització i de càlcul de determinants continguts en alguns sangakus.

Finalment, la Iolanda Guevara (catedrática de l’IES Badalona VII) va tancar el cicle amb “Pitàgores a la Xina, o el procediment Gou Gu”. El procediment Gou Gu (base i altura) es troba al capítol 9 del gran clàssic xinès Els nous capítols sobre els procediments matemàtics (s. I dC). A més de presentar el procediment Gou Gu, Guevara va comparar-lo amb el teorema de Pitàgores i el seu desenvolupament en el context de la matemàtica grega.

En resum, quatre xerrades meravelloses en tots els sentits, que van tenir molt bona acollida entre el públic. L’èxit del cicle queda palès si considerem la gran afluència i participació a totes les sessions, fet poc habitual quan es tracta de xerrades de caire matemàtic.

 

Mònica Blanco

Leave a Reply