Crònica del Cicle de Col·loquis: “Els límits de la ciència”

cicle limits-CAPS

El cicle de col·loquis “El debat sobre els límits de la ciència i l’estudi dels fenòmens paranormals” es va desenvolupar en quatre sessions, les quals es van dur a terme durant el mes d’abril de 2013. El cicle va destacar per abordar, des de la història de la ciència, una temàtica encara avui controvertida. Així mateix, cal remarcar l’elevada afluència i participació del públic.

El cicle es va encetar amb dues xerrades a càrrec de les organitzadores: la professora Annette Mülberger (Centre d’Història de la Ciència, Universitat Autònoma de Barcelona) i la doctoranda Andrea Graus (Centre d’Història de la Ciència, Universitat Autònoma de Barcelona). Mülberger va introduir el cicle amb una xerrada on va mostrar com les doctrines espiritistes i ocultistes es van propagar al llarg del segle XIX. Va destacar que, a causa de la seva rellevància social, els científics es van veure obligats a prendre partit en l’assumpte dels fenòmens paranormals. Quan, arrel d’aquest fet, es perfilà el camp de la metapsíquica (avui més coneguda com a parapsicologia), els psicòlegs van haver de definir la seva postura. Mülberger va posar especial èmfasis en mostrar les relacions històriques entre l’espiritisme, la psicologia i la parapsicologia. Seguidament, Graus va presentar el cas concret d’un metge del moviment espiritista català, Víctor Melcior i Farré, a principis del segle XX. A través de l’anàlisi d’una controvèrsia periodística, va mostrar com els nous enfocaments psicològics i científics, sobre els quals es va basar Melcior, van crear una nova concepció del mèdium i de la mediumnitat allunyada de l’espiritisme. L’èxit de la sessió es va traduir en l’alta participació del públic, el qual va omplir la sala.

El professor de la Universidad Complutense de Madrid, Ángel González de Pablo, va ser l’encarregat d’impartir la segona ponència. La seva xerrada es va centrar en les estratègies de legitimació de l’hipnotisme a Espanya a finals del segle XIX i principis del segle XX. Com va mostrar González de Pablo, a partir de 1882, la comunitat científica internacional va obrir les seves portes a la consideració de la hipnosi dins de la medicina. La naixent psiquiatria positivista espanyola intentava evitar qualsevol aproximació pseudocientífica, de manera que el reconeixement de l’hipnotisme no va quedar exempt de polèmica. Davant d’aquesta resistència, els seus partidaris van posar en marxa una sèrie de tàctiques per a la seva legitimació científica. Per concloure la ponència, González de Pablo va descriure quines foren aquestes estratègies, com ara, la de consolidació dins del camp de la medicina. Així mateix, va destacar la relació que històricament ha mantingut l’hipnotisme amb els fenòmens paranormals.

La tercera ponència va ser impartida per la professora Nicole Edelman, que havia treballat a la Université Paris X-Nanterre. Edelman va plantejar que, si bé la vidència, l’astrologia, l’espiritisme i la teosofia ja eren presents a Europa a finals del segle XIX, es van modificar durant el període d’entre guerres. Com va mostrar, aquestes dècades van estar marcades per les descobertes científiques sobre la matèria, el cervell i el psiquisme humà. Els elements citats van fomentar una posada en qüestió de les relacions entre el normal i l’anormal, el visible i l’invisible, el racional i l’irracional. En aquesta ponència es van analitzar les concepcions de la vidència en diferents camps, com la psicologia i l’art, així com la perdurabilitat d’aquesta en l’actualitat.

Finalment, l’última xerrada va ser a càrrec de Mònica Balltondre (Centre d’Història de la Ciència, Universitat Autònoma de Barcelona). Balltondre va presentar el cas del marquès de Santa Cara, qui, pels voltants de 1924, va publicar un llibre sobre els seus experiments de clarividència a Madrid. En ell, confirmava la capacitat de certs mèdiums de poder veure a distància esdeveniments del present, del passat i del futur. A partir d’aquest llibre, va analitzar la noció que Santa Cara tenia de l’inconscient, lligant-ho a la metapsíquica i la parapsicologia del seu temps. Així mateix, va mostrar la relació que Santa Cara va mantenir amb la ciència ortodoxa del moment.

Podem concloure que el cicle a destacat a l’hora d’aplicar el rigor historiogràfic a un tema tan controvertit com l’estudi científic dels fenòmens paranormals. L’alta afluència i participació del públic demostra que es tracta d’un tema que interessa a la societat actual, on els límits entre ciència i pseudociència són constantment qüestionats. Iniciatives com les d’aquest cicle col·laboren a generar un debat historiogràfic i científic respecte als diferents períodes que ha travessat la psicologia abans de consolidar-se com a disciplina científica, períodes on l’espiritisme, l’hipnotisme o la clarividència van jugar un paper molt important.

Andrea Graus Ferrer (CEHIC-UAB).

Leave a Reply