Archive for març, 2013

Crònica del Cicle de Col•loquis: “De la ciència a l’imaginari: Una lectura científica de Jules Verne”

Amb l’objectiu de començar a fer balanç del nodrit programa de Col•loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT) d’aquest curs 2012-2013, presentem la crònica del cicle “De la Ciència a l’imaginari: Una lectura científica de Jules Verne”, que es va realitzar d’octubre a desembre de 2012 a la Biblioteca Sagrada Família de Barcelona. A partir d’aquesta ressenya us oferirem les cròniques dels cicles que finalitzin per així aconseguir una visió complerta de com s’ha desenvolupat el programa de col•loquis de la Societat d’enguany.

 

Llegir una novel•la de Jules Verne és encetar un viatge en el temps per traslladar-se a la segona meitat del segle XIX: exploradors que encara marxaven a la conquesta de regions del planeta verges, els científics meravellaven tothom amb descobertes cada vegada més sorprenents, la fe en el progrés era una actitud vital indefugible… Verne, fill de la seva època, ens recrea un univers particular, ple d’aventures i coneixement, però també d’objectes i màquines fantàstics, amb formes i concepcions agosarades, més aviat situats en un futur previsible que no pas en un present real.

Aquest cicle va ser coordinat i conduït per Pasqual Bernat, historiador de la ciència i investigador del Centre d’Història de les Ciència (CEHIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona. La primera de les quatre sessions va adoptar la forma de conferència i, amb el títol “Una literatura a la recerca d’autor. El cas de Jules Verne i la novel•la de la ciència”, va tractar sobre la trajectòria biogràfica de l’autor francès. Els assistents van conèixer la circumstància vital de Verne, sovint desconeguda en molts aspectes. També es va fer una explicació exhaustiva del context social, ideològic i científic en què va viure aquest autor, remarcant-ne les influències rebudes i la seva plasmació en les seves obres.

Les altres tres sessions van adoptar el format de club de lectura, cosa que va possibilitar la participació activa del públic. La primera d’aquestes sessions va estar dedicada al descens vernià al centre de la Terra i va ser titulada “Viatge al centre de la Terra. Un descens trepidant al cor del coneixement i la ciència del segle XIX”. A banda de tractar-se els aspectes literaris, el club va debatre abastament de l’ús que feia Verne de la ciència en les seves obres. En aquest cas concret, la geologia i la paleontologia de l’època, tan debatudes i controvertides en aquell temps. Es van analitzar les fonts que van subministrar els coneixements científics per argumentar aquest viatge al centre de la Terra, especialment l’obra de divulgació de Louis Figuier La terre avant le deluge.

La següent trobada es va concretar sota el títol de “Els cinc-cents milions de la Begum. Ciència, política i utopia”. S’hi va parlar sobretot dels continguts ideològics d’aquesta novel•la, ressaltant-ne les idees higienistes i santsimonianes que apareixen reiteradament en l’obra. També es va remarcar l’argument polític que s’hi planteja, molt present en l’època. Ens referim a l’ambient d’enfrontament i rivalitat entre França i Alemanya, recentment posat en escena en la cruenta guerra que enfrontà els dos països durant l’any 1870. La novel•la té, també, un significat emblemàtic en la mateixa obra de Verne, ja que representa un punt d’inflexió en la seva trajectòria literària. Si bé Verne feia temps que havia expressat una visió pessimista de la ciència, és en aquesta novel•la quan s’inicia un seguit de relats que tindran sempre aquesta visió negativa i que deixaran de veure en el científic l’heroi inqüestionable. A partir dels Cinc-cents milions de la Begum, el científic serà, sovint, un ésser malvat, vehicle de les aplicacions més perverses de la ciència.

El Cicle va acabar amb el club “París al segle XX. La ciència deshumanitzada pren el control”. Aquesta novel•la, publicada gairebé cent anys després de la mort de Verne, podríem dir que, encara que tingui molts elements de l’obra verniana, és la menys verniana de totes. Durant la sessió es van remarcar els continguts crítics de la novel•la, no només amb una ciència deshumanitzada, sinó també amb una societat que es descrita com una transposició del més pur mecanicisme, desproveïda de qualsevol tret o principi ètics propis de la condició humana. Es va destacar, també, la projecció futurista de l’obra, plena d’anticipacions sorprenents, una característica, aquesta sí, molt típica de l’obra de l’autor francès.

El cicle va ser organitzat per la SCHCT, filial de l’Institut d’Estudis Catalans i que agrupa la comunitat d’historiadors de la ciència i de la tècnica de les terres de parla catalana; la Societat Catalana Jules Verne (SCJV), associació que aplega els entusiastes catalans de l’obra i de la persona del cèlebre escriptor francès Jules Verne i la Biblioteca Sagrada Família de Barcelona, centre de lectura especialitzat en ciència amb una llarga experiència en l’organització de clubs de lectura científics i d’activitats de divulgació cultural de tota mena.

 

* Aquesta crònica ha estat realitzada per Pasqual Bernat, historiador del CEHIC a la UAB i coordinador d’aquest cicle “De la ciència a l’imaginari: Una lectura científica de Jules Verne”.