Archive for març, 2012

James R. Moore a Barcelona: “La raó amagada de Darwin” per Miquel Carandell Baruzzi

Els passats 15 i 16 de març, el professor James R. Moore, expert en la figura de Charles Darwin, va impartir dos seminaris a la Sala d’Actes de la Milà i Fontanals i a l’Institut d’Estudis Catalans. Quan sembla que ja no falta dir res sobre la figura del famós naturalista anglès, Moore arriba amb una revolucionària interpretació que versa sobre l’impacte que el moviment abolicionista va tenir en la figura de Darwin i en la seva teoria.

Aquesta va ser la primera visita de Moore a Barcelona i també la primera vegada que parlava a l’estat espanyol. Si tenim en compte que els llibres de Moore (acompanyat per Adrian Desmond), com Darwin: the Life of a Tormented Evolucionist o el més recent Darwin’s Sacred Cause, no han estat traduïts ni al català ni al castellà, observem una clara mancança que aquestes dues conferències contribueixen a corregir.

“No Miracle was needed, Professor Agassiz

Segons Moore, la moral cristiana i l’antiesclavisme impresos en el jove Darwin van portar a aquest a pensar en la existència d’un ancestre comú, primer per a tots els humans i després per a tots els éssers vius. Negres i blancs havien d’estar moralment a un mateix nivell, no un per sobre de l’altre, i així, havien de pertànyer a la mateixa espècie. Això que ara ens sembla evident en l’època en que Darwin treballava era un teoria més aviat heterodoxa, allunyada de les teories fixistes, que creien que els animals van ser creats tal i com els coneixem, i també en part de les teories evolucionistes, o transformistes, que veien més una escala en la progressió que un arbre amb una arrel comuna. Aquest arbre era necessari per defendre que les diferents races humanes pertanyien a una mateixa espècie i no eren esglaons d’una escala evolutiva. A més, grans naturalistes del moment, com Louis Agassiz, defensaven teories fixistes fent a més una mena de ciència racista que afirmava que cada “tipus” humà havia estat creat independentment per Déu sent l’europeu una raça superior a les altres. D’aquesta manera es justificaven les idees esclavistes. A tot això Darwin va respondre més tard agosaradament “No miracle was needed, Professor Agassiz”.

“Fancy Pigeons-Fancy People

Per demostrar les seves teories Darwin va acudir als llibres d’un “Messi” dels etnòlegs de l’època, en paraules del propi Moore. James Cowles Prichard, un altre personatge important en aquesta història, va publicar diversos llibres amb grans gravats on descrivia les races humanes i desenvolupava teories no massa diferents de les del propi Darwin, i també defensava que els humans pertanyien tots a la mateixa espècie. Prichard també havia publicat un llibre sobre les diferents races de gossos que hi havia al món i les seves característiques.

Tot això va portar a Darwin a interessar-se en la cria i selecció artificial d’animals. Darwin va fer molta recerca amb coloms de tot el món que “col·leccionava” per acabar demostrant que tots pertanyien a la mateixa espècie. Darwin va observar que els coloms, més aviat les colomes, “seleccionaven” els mascles que més els atreien per reproduir-se, arribant així al concepte de “selecció sexual”. Aquest concepte per suposat és podia extrapolar a la espècie humana portant a la varietat de races geogràfiques que es poden, o es podien en molts casos, observar a la Terra.

“Be like Darwin”

Moore també va observar que el llibre de Darwin conegut com The Descent of Man (titulat de fet The Descent of Man and Selection in Relation to Sex), en teoria sobre l’origen de l’home, està ple d’exemples de diferents races de coloms, escarbats i altres mamífers. Segons Moore, aquest fet es degut, altre cop, a la voluntat de Darwin de provar la seva teoria de la “selecció sexual” que té el seu origen en demostrar que les diferents races humanes pertanyen a la mateixa espècie. Però els llibres de Darwin no han estat l’única font de Moore i Desmond.

Moltes de les seves conclusions han estat extretes a partir de les notes personals escrites pel mateix Darwin durant tota la seva vida. I és que Darwin escrivia contínuament els seus pensaments i idees. De fet, el mateix Moore recomana als seus alumnes “Be like Darwin”, escriviu totes les vostres idees, serà molt útil per la vostra pròpia recerca i si algú us estudia algun dia, encara ho serà més…

Per altra banda, aquestes sessions van ser una desfilada de noms i fotografies de personatges de l’època que van servir a Moore per dibuixar un panorama de les persones que d’una manera o altra van relacionar-se i influir en Darwin. Alguns d’aquests personatges sonaven més, com Lyell o Fitzroy, d’altres no tan com Thomas Clarkson, antiesclavista anglès o Asa Gray, professor a Yale i una de les primeres persones en llegir els manuscrits sobre evolució de Darwin.

Així doncs, aquestes profitoses xerrades de James R. Moore, amb molt bona assistència de públic i amb un perfecte amfitrió en Alvaro Girón, han estat un exemple més que ens mostra com un d’aquests grans genis-herois de la ciència no buscava la veritat ni resoldre cap misteri amagat, sinó que estava condicionat, com tothom, per la societat que l’envoltava. Darwin era doncs un cavaller d’època victoriana amb una marcada moral i no un científic aïllat del món. Aquesta moral, segons Moore i Desmond, va ser el que el va portar, o almenys va ser un dels factors (sempre s’ha parlat dels seus viatges, de les seves lectures o de la mort de dos dels seus fills…), a desenvolupar i finalment escriure les seves teories.

* Miquel Carandell és màster en història de la ciència (CEHIC-UAB), membre del XEHC i de la Comissió de Col·loquis de la SCHCT. Col·labora habitualment amb Ictíneu, organitza itineraris per la Barcelona  Científica i actualment està cursant el doctorat.